Sobtadament

Ens agafa sobtadament quasi sempre
entre els penya-segats de la muntanya,
com si fos una cascada sorgida d’improvís,
la boira arrapada a les fulles i les branques dels arbres.

Sense adonar-nos,
se’ns apropa la fortuna amagada
d’entre els monuments en honor als morts,
com el vol de les velles papallones,
tremolant.

Una veu ens assenyala afligida
que ha arribat l’hora,
que ha mort la incansable caminant de turons,
que una ràfega als alts cimadals
se’ns ha emportat el somriure i la riallada de la Marta.

Mentre un petit llangardaix
esquiva les pedrotes del camí,
sobtadament ens agafa la boira altra vegada.

(agur, Marta – adéu)

Gràcies, Ramon Freixes, per repassar la traducció
%d bloggers like this: